L’IDENTIFICADOR

por | 2 Sep, 16 | Confidencias

L’IDENTIFICADOR

Quan la creació arriba a un cos amb sentiments les mans agafen una velocitat absoluta i impensable, arronsades damunt d’un teclat. Per això sóc diferent?

En Javier el meu lector va lletrejant les lletres una per una, llavors es posen en marxa les meves orelles, que es converteixen en ulls, aquells que un dia veien totes i cada una de les formes creades, dibuixades i fotografiades a la perfecció. Per això sóc diferent?

Quan porto el meu amic, el meu acompanyant tant característic, el bastó, que es belluga amb elegància, amb el meu picar i repicar continu amb el terra, sento paraules com aquestes: què és cega?

De petita observava els senyors que portaven bastó. Pensava, ostres quina elegància! Encuriosida els veia bellugar-se i no escoltava dir: què estan malalts? Per això sóc diferent?

Què és el que ens identifica? Tenir un identificador ens defineix com a diferents? Els bloquejos, les ràbies, el silenci, la foscor, la vergonya, el no poder mostrar-se per pors, ens fan diferents?

He descobert que mirem i no veiem, que veiem i no mirem. Per això som diferents? On és la diferència?

Portar el bastó em dóna seguretat perquè no sóc capaç de controlar les distàncies, s’ha convertit en el meu identificador, la Montse m’ho diu: ei, que quan et veuen venir s’aparten!

Que valenta, que atrevida! em diuen. Ho sóc? Sóc diferent? Estic aprenent a estimar-me, tinc bons mestres que fan que dia a dia descobreixi coses noves, però sabeu què és el més important? Somriure i sentir-se bé amb una mateixa, encara que siguis diferent!

Dolors Marginet

OTRA LECTURA INTERESANTE

SIEMPRE

SIEMPRE

Texto de Gioconda Belli, aportado por Lourdes Martínez, descabellada

CICATRIUS

CICATRIUS

Poema de la Montse Barrufer, descabellada